Arquitectura i planificació de zones urbanes i rurals.
EL TEMPS ÉS ESCÀS
Les alarmes sonen a tot arreu. Els informes del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi ClimàHc (GIEC) confirmen la responsabilitat humana en el desequilibri global. Més de 15.000 cienPfics ho afirmen: «Aviat serà massa tard per recHficar la nostra trajectòria condemnada al fracàs, i el temps és escàs». L’ONU lamenta que les emissions de gasos d’efecte hivernacle es mantenen en 52 Gt anuals quan caldria limitar-les a 36, fins i tot 24,
per quedar per sota dels 2 °C que permetrien pensar en un futur apaivagat. La COP 23 manifesta la seva impotència: els compromisos assolits durant la COP 21 el 2016 condueixen a una pujada de més de 3 a 3,5 °C. Però, siguem opHmistes, encara som a temps.
LES AMENACES S’ACUMULEN
Més enllà dels canvis climàHcs deguts a les emissions de gasos d’efecte hivernacle, les amenaces s’acumulen: disminució accelerada de la biodiversitat; escassetat de recursos no renovables; contaminació creixent de l’aire, les terres i els mars; augment de les desigualtats en la distribució de les riqueses i davant dels impactes del desequilibri global… El control exclusiu de l’energia no serà suficient.
PARAULES I ACTES
Estan les decisions políHques nacionals a l’altura dels desafiaments? Els governs successius anuncien iniciaHves que finalment acaben postergant. Així, l’objecHu del 50 % de nuclear en el mix elèctric és posposat sine die, retardant durant molts anys el desenvolupament de les energies renovables. Des de la crisi financera de 2008, la visió ambiental ja no consHtueix l’objecHu essencial que va ser a principis del nostre segle. La revisió a la baixa dels compromisos, l’anunci de mesures amb pressupostos notòriament insuficients com ara les desHnades a la renovació energèHca i la brusca reducció del finançament de l’habitatge social són prova d’això i són inquietants.
UN MODE DE DESENVOLUPAMENT OBSOLET
Per què negar-se a veure el futur? Estem atrapats per sempre en un mode de desenvolupament cec? Com es pot afavorir una producció creixent de béns sense tenir en compte l’esgotament dels recursos i els desequilibris planetaris? Com es pot afavorir la prosperitat de les finances sense veure créixer les desigualtats alhora que el nostre deute envers la natura? Com es pot privilegiar la competència egoista sense veure que les solidaritats s’esgoten i la generositat s’asfixia? Aquest mode de desenvolupament, que és d’una altra era, paralitza la transició ecològica i social.
LA BONA NOTÍCIA
Però el món canvia i a tot el planeta germinen llavors de possibilitats. Una agricultura respectuosa amb els humans i la natura surt de la marginalitat i es desenvolupen els circuits curts. Una economia cooperaHva, social i solidària s’implanta fora dels sectors mercanHls i dels autoproclamats col·laboraHus. En les consciències, l’ús comparHt desplaça la possessió, la mutualització la privaHtzació, la sobrietat el malbaratament. Neix un món nou.
EL GRAN PES DELS CONSTRUCTORS
Els professionals de la construcció i de l’ordenació del territori no poden eludir la seva responsabilitat. Els seus camps d’acció emeten almenys el 40 % dels gasos d’efecte hivernacle per als edificis i molt més amb els desplaçaments induïts per les decisions urbanes, com ara la preferència per l’obra nova abans que per la rehabilitació, una elecció que suprimeix, cada 10 anys, l’equivalent de la superrcie d’un departament francès en terres agrícoles. El compromís col·lecHu i individual s’imposa.
FRUGALITAT EN ENERGIA
El món de la construcció també canvia. A escala del territori, es desenvolupen projectes de producció d’energia renovable, local i parHcipaHva. A escala de la construcció, construïm edificis sans i agradables de viure sense venHlació mecànica ni climaHtzació, fins i tot sense calefacció. Gràcies a la venHlació natural, al refredament passiu, a la recuperació de les aportacions gratuïtes de calor i a la inèrcia tèrmica, la concepció bioclimàHca permet reduir al mínim estricte els consums d’energia, assegurant una comoditat cada vegada més gran.
Sabem com fer-ho i no costa més. Per què no generalitzar aquestes pràcHques?
FRUGALITAT ALS MATERIALS
Sabem evitar l’ús de materials malbaratadors de recursos. La construcció en fusta, durant molt de temps limitada a les cases individuals, ara s’uHlitza per a equipaments públics d’envergadura i en habitatges col·lecHus de més de 20 pisos. Els aïllants basats en materials naturals, marginals fa poc, representen prop del 10% del mercat i avancen el 10% cada any. La terra crua, material del nostre patrimoni vernacle, surt del purgatori on el segle XX l’havia submergit. Tots aquests avenços consoliden el desenvolupament de sectors i de sabers locals a escala dels territoris.
FRUGALITAT A LES TÈCNIQUES
La frugalitat en energia, primeres matèries i manteniment indueix enfocaments low tech. Això no significa absència de tecnologia, sinó el recurs prioritari a tècniques perHnents, adaptades, no contaminants ni malbaratadores, com ara utensilis i aparells fàcils de reparar, de reciclar i de reuHlitzar. Tant a l’execució com a la concepció, la frugalitat exigeix innovació, invenció i intel·ligència col·lecHva. La frugalitat rebutja l’hegemonia de la visió tecnicista dels
edificis i la construcció i manté la implicació dels ocupants. No és l’edifici el que és intel·ligent, en són els habitants.
FRUGALITAT PER AL TERRITORI
Ja esHgui implantat en un ambient urbà o rural, l’edifici frugal es preocupa del context. Reconeix les cultures, els llocs i en pren la inspiració. Empra amb cura el sòl edificable i els recursos locals; respecta l’aire, els terres, les aigües, la biodiversitat, etc. És generós cap al seu territori i atent als seus habitants. Pel seu programa i les seves opcions construcHves, afavoreix tot allò que alleugereix la seva empremta ecològica i tot allò que ho fa equitaHu i
agradable per viure.
PER A UNA EDIFICACIÓ FRUGAL
La transició ecològica i la lluita contra el canvi climàHc concorren a un ús prudent dels recursos no renovables i a preservar les diversitats biològiques i culturals per a un planeta més habitable. El manteniment de solucions arquitectòniques, urbanes i tècniques del passat, així com de certes maneres actuals de viure, de treballar, d’alimentar-se i de desplaçar-se, són incompaHbles amb la tasca que incumbeix a les nostres generacions:
contenir i erradicar els desarreglaments globals.
L’edificació frugal i el territori frugal – tant urbà com rural – són les respostes que hem escollit. Les comparHm als nostres ensenyaments, les nostres intervencions i les nostres publicacions. Les posem en execució a les nostres realitzacions per acompanyar la instauració d’una societat feliç i eco-responsable.
8 de gener de 20188
Alain Bornarel (Enginyer)
Dominique Gauzin-Müller (Arquitecte)
Philippe Madec (Arquitecta i urbanista)
Firmo el manifest :
